Una mica de deures, una mica de tele, ara a jugar, ara fem manualitats… uuuufffff….
Passen els dies i els pares ja no saben què més inventar. Els nens estan avorrits i els pares intentant teletreballar. Missió impossible?
Sembla que l”avorriment ha aparegut en les vides de molts nens i a casa ningú ho porta bé peró, potser és una gran oportunitat!.
Els nostres nens i nenes estan creixent en una societat plena d’estímuls, on tenen unes agendes plenes d’activitats i d’obligacions, i on l’oci sol estar estructurat i planificat des del món adult. Un món on no hi ha poc temps. I aleshores, quan s’avorreixen els nens?
Potser dins la tràgica situació que estem vivint pot ser el moment en què els nens es puguin avorrir a casa i, a partir d’aquí puguin créixer i evolucionar al seu ritme, molt diferent del ritme adult.
En el conte “Elena en Cuarentena” Elena transforma tot aquest avorriment en idees que sorgeixen de la seva imaginació. Es tracta d’un llibre on els nens i nenes poden fer activitats, pintar, escriure…i que pot fer reflexionar als pares.
I adreçat als pares recomanem un article publicat fa uns mesos de José Ramón Ubieto, Psicoanalista professor de la Universitat Oberta de Catalunya, on precisament reflexiona sobre la importància de deixar temps als nens per avorrir-se: “a los niños hay que darles tiempo, para progresar y aburrirse, y que los padres, en su rol educacional, deben dejar de ser los «mánager» de sus hijos”. “vivimos en un tiempo acelerado y hemos dejado de lado el sosiego y llenado de cosas y objetos» la infancia de las nuevas generaciones.”
UBIETO1_Diario Vasco