“Cura que t’embrutes”, “Ull no caiguis”, “No toquis res del terra”.

Frases comunes en la majoria de pares. I en molts casos, mostren una obsessió per la higiene i seguretat corporal dels nens. Però com moltes obsessions pot ser excessiva i no estar justificada, doncs aquesta sobreprotecció no només impedeix l’entrenament de les defenses del cos dels petits, sinó que frena i dificulta el seu desenvolupament personal, com remarca aquest article publicat en el diari Ara.

L’ús i potencial dels dispositius mòbils no es discuteix. Ni tan sols com a element lúdic i pedagògic. Però al costat de l’oportunitat apareix el risc del que alguns experts ja anomanen “sobrecàrrega digital”. L’abús comença quan els infants i adolescents passen més de dues hores al dia davant de mòbils o tablets. I el millor consell per als pares és, curiosament, el més antic possible: predicar amb l’exemple, com s’assenyala en aquest interessant i documentat article d’El País.

Amb motiu del 30 aniversari de Trama a Olesa de Montserrat, la revista 08640 ha entrevistat  a Teresa Tomàs, fundadora i directora del centre.

L’ entrevista apareix al número del mes de febrer i reflexiona sobre com ha canviat en els darrers 30 anys el perfil dels pacients que acudeixen a la consulta psicològica: com ha passat d’estar estimatitzat a la normalització, com l’actual estil de vida influeix en l’aparició de determinats trastorns psicològics, i com aquests són cada vegada més complexos.

Us deixem la transcripció de l’entrevista. També us deixem el link a l’edició de la revista en pdf (secció “Empreses, entitats i serveis”, página 13)

• Trama celebra 30 anys, com ha canviat en aquest temps el perfil de les persones que acudeixen a la consulta?

Ha canviat moltíssim, de fet ha canviat de igual forma i en la mateixa direcció en què ho ha fet la societat: societat diferent, símptomes diferents. I és que una societat d’una alta complexitat comporta demandes també complexes, amb una relació molt directa amb el declivi de les figures d’autoritat.

• El context social, el ritme i l’estil de vida, com influeixen en l’aparició de determinades patologies?

Influeixen de forma directa: estem en un context social de canvi constant, de crisi, on la immediatesa, (pròpia de la cultura digital), la productivitat o l’èxit comporten incertesa, ansietat. La societat actual va a la recerca i captura de respostes, solucions immediates, quasi màgiques. Tot això pot comportar impulsivitat, passar a l’acte.

• Abans anar al psicòleg estava estigmatizar. Aixó ha canviat notablement…

Ha fet un viratge de quasi 180º: en els inicis de la consulta, els pacients tenien molta cura que les persones del seu voltant no s’assabentessin que anaven al psicòleg. En canvi, a l’actualitat hi ha una tendència a “psicologitzar” qualsevol circumstància de la vida quotidiana.

• La especialització i la formació continua és clau per atendre de la manera més adeqüada als nens, adolescente, adults o parelles?

Aquest dos conceptes són claus per poder atendre aquests col·lectius, donat que cada nen, cada adolescent, cada adult, cada parella, són totalment diferents. Per aquest motiu requereixen la formació i l’especialització per poder-se adaptar a la idiosincràsia dels pacients.

• 
A part de la especialització, la coordinació interna, amb escoles i centres sanitaris també és fonamental…

I en aquest sentit és clau poder entendre com s’ha adaptat als canvis que comporta el cicle vital. Saber amb quins anclatges compte.
Entenem la persona dins el seu context familiar i social i dins la seva trajectòria de vida, per això és important comptar amb la informació necessària que puguin aportar d’altres professionals amb la finalitat de conèixer millor la persona i entendre quines són les seves dificultats per poder ajudar a superar-les.

• Com aborden des de Trama l’ orientació psicològica de cada persona?

Sobretot des del respecte, des de l’acompanyament. Fer-ho així implica adaptar-se al moment en el que està el pacient. Val a dir que la paraula teràpia comporta necessariament temps, i el temps és absolutament personal. Igualment sempre hem de tenir en compte que “problema” és un concepte totalment subjectiu, és a dir, que el que per mi pot ser-ho, per l’altre no ho és pas. A Trama entenem que l’abordatge del tractament per a cada persona és irrepetible, com la mateixa persona, així com la capacitat de canvi.

Interessant article publicat al diari El País, amb motiu del Dia Internacional del síndrome Asperger.